IV

Pompeia

Saps que encara som
i que t’estim en el goig de l’agost
amb el ressò de l’instrument més humà.
Que malgrat les noves primaveres,
la nostra fóra eterna
plena de joia i creació.
Saps que tu encara hi ets
però que ja no vols
mirar per tu i per mi
sense esbossar maldestres rialles.
Som el crit ofegat dins la nit
que ha patit el gran jou de l’opressor,
la follia dels mals déus.
Hem viscut en l’anestèsia
i som un spleen inacabat,
una copa de vi vessada,
bell patrimoni del vertader amor.
Marxem, marxem d’aquí.
Retrobem-nos en una freda nit
d’una ciutat sepultada d’injustícia.
Una ciutat que es vesteix de tu.

*Fotografia de Nan Goldin