ENCARA recordo el primer cop que em van passar el seu disc i el vaig escoltar. Em va sonar al pop rock català (el nom de per si ja fa ràbia) que tant havíem escoltat quan teníem 10 anys. No és que tingui intenció d’ensorrar cap mite però sí que vull dir un parell de coses. El que és evident, és que algú que té un mànager que és periodista i té un programa, per posar un exemple, el Delicatessen d’Icat FM o és crític de música de l’enderrock té les coses... com ho diríem? Més fàcils? Per tant, aquest èxit massiu no és tan sols una qüestió de fer el tipus de música que fan. Tenint la cara mona i tocant quatre notes amb la melòdica pots arribar lluny, ara ja ho sabeu. I és que el grup en qüestió s’emporta la palma*. La qüestió és: un crític de música i periodista pot ser mànager d’un grup?

AQUEST boom no es deu ni a l'anunci d'estrella damm ni al pobre Jean-Luc sinó a segons quines facilitats... que d'altres no tenen. Ah, i per favor, ara que ningú s’ofengui però això de dir que són com els Manel, no. Ells canten que són homes que treballen de gos i van a festes infantils. Ni el rollo d'un ni el de l'altre tenen res a veure com tampoc el seu públic, però què hi farem. Tot això és perquè són els amics de crítics d'arts per si algú no ho sabia encara.

*Ésser el millor.

reeixir, excel·lir