EL que està clar és que Internet és una gran revolució, això ho sabem tots. En el cas de Tunísia i Egipte ha permès l’accés a molta informació i a la capacitat de coordinació a través de les xarxes socials (véase Facebook i Twitter). Veiem fotografies de molts moments de tota aquesta gent que han estat durant dies i dies als carrers lluitant per un camí cap a la democràcia. Però nosaltres ho vivim amb distància i amb virtualitat.

AIXÍ comencen a ser els sopar d’amics. Quan X arriba al menjador saluda cordialment i s’asseu en un cantó del sofà per començar a repassar totes les comandes i els eventos que té durant els pròxims dies. Pot quedar-se molta estona mirant l'iphone sense aixecar el cap ni per intervenir en cap de les converses. Quan ens posem a penjar, li preguntes si vol una mica de vi i et respon ui, ui, no merci que això dels ponis del zoo comença a fer figa. Òstia perdona, estava pensant en altres coses. No si ja. No passa res ja et preguntaré via inbox, email, tag, tweet, hashtag, faceboking o smirting... que si vols fer un viatge a l’estiu.