UN tovalló amb unes notes a mà m'he trobat al bar sobre una de les taules brutes de marbre. És d'aquelles coses que sempre t'imagines fent però que mai fas el pas. A vegades perquè penses òstia se l'endurà el cambrer i es pensarà que lligues amb ell o per cosa que algú que et coneix la trobi... òstia no ho sé.
RESULTA que aquest migdia dinant l'he trobada. L'escriptor de notes als tovallons no era un personatge del Le Carré, no era un espia. Vull dir que no s'adreçava a mi. Però la qüestió és que la broma li ha sortit bé i jo més feliç i ingènua que mai, recullo totes les revistes de mobles i el diari -que certament convergenteja-, abandono la meva diogenitat crònica per uns moments i em llenço com faria en Tomàs cap a l'espiral, deixant la Teresa a casa sola.
0 comentaris:
Publica un comentari