La forma d'un sentit

Hi ha cançons que et generen una atmosfera que t’enganxa i no et deixa sortir-ne. A vegades no saps si és l’arquitectura harmònica dels acords, els teixits que van formant la instrumentació o el simple color de la tonalitat. A vegades, de tan simples i minimalistes que són, et deixen fora de la realitat empírica i te’n vas molt lluny. Sovint no cal ni tancar els ulls per deixar-te caure i notar que cada nota és perfecta i està escollida amb un habilitat monstruosa. Diuen que aquestes cançons són aquelles que necessites escoltar-les trenta vegades seguides i que són les més emotives perquè allarguen un estat difícil de mantenir si no és amb aquella música. Jo crec que val la pena compartir una cançó que algú t’ha descobert i et fa sentir coses com les que fan Sigur Rós amb Samskeyti.

Tu també, potser sense saber-ho,

en algun moment, has volgut ser

una cançó, que algú et cantés,

ser melodia a la boca d'un

desconegut, sonar precisa

i tan lleugera com sentida,

verdadera, adoptar la forma d'un

sentit que es busca.

Mishima
La forma d'un sentit

Fotografia

Espectacle Pina Bausch

Parce que des fleurs dans une cuisine c'est joli

Comprar una baguette, passejar-se per Montmatre, fer fotos als bobos, acabar en una festa d'un pis parisenc desconegut, impregnar-se d'art al Pompidou, regalar macarons als humils hostes, anar amb avió, tot és fantàstic. Però encara més descobrir les afores de París com els seus dos pulmons (que són els grans boscos de les rodalies) o poblets com el d'Ivry. Cada cop hi ha més artistes que fugen de la gran ciutat per refugiar-se en grans fàbriques o magatzems abandonats. L'encant de les vies de tren i les postes de sol són motiu suficient per parar-s'hi tal i com ho feia Armand Guillaumin amb el seu  Soleil couchant à Ivry. 

Marcos Ordóñez, ese hombre

Gran notícia pels amants del teatre, cinema, música, literatura o sèries. Estic encantada amb el nou blog, Bulevares Periféricos, de Marcos Ordóñez.
http://blogs.elpais.com/bulevares-perifericos/

Ai Carmensita que la noche te persigue

A tu primo colorado, con barba carburada y lleno de ballena inclinadose al sol.

A tu rayo de luz roja, besando nuestra boca, el beso que te sopla huele alcohol.

A tus tres ojos lunares extraterrestriales entran cuando sales por eso no se ven!

Bats in the attic

Avui que fas vint anys.

You mentioned bats in the attic
so now you're lifting off the tiles

Compter les jours sur tes doigts

Ens agrada la velocitat, trepitjar la resposta. Encara que no es distingeixin les formes, sabem que val la pena. Celebrem dos cops les campanades perquè aquí cada dia és com si fos diumenge.

Nessun Dorma